divendres, 30 de novembre del 2012

INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLINGÜÍSTICA-1

MARC LEGAL DEL CATALÀ

Com sabeu, i heu llegit en els apunts, Espanya és un país plurilingüe, el 41% de la ciutadania espanyola (segons dades de l'INE de 1998) viu en territoris amb dues llengües oficials. Són els territoris de les comunitats autònomes de Catalunya, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana, Galícia, País Basc i Navarra. També caldria destacar dos territoris més on es parlen llengües diferents del castellà, Aragó (on es parla català i aragonès) i Astúries (on es parla asturià). Però aquestes llengües no han assolit l'estatus d'oficialitat, perquè no les reconeixen els seus estatuts d'autonomia. A Catalunya, l'Estatut reconeix també l'aranès, llengua pròpia de la Vall d'Aran (on es parla aquesta modalitat de la llengua occitana). 

Una altra dada a tenir en compte és que el 27,5% de la ciutadania espanyola viu en territoris on el català és llengua oficial

Aquestes dades són significatives, després de Bèlgica i Luxemburg, Espanya és el país de la Unió Europea on el plurilingüisme esdevé un tret distintiu del país. En aquest sentit, l'article 3 de la Constitució Espanyola reconeix:

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Per tant, tenim clar que la Constitució reconeix el plurilingüisme d'Espanya i considera les altres llengües espanyoles oficials en les seves comunitats, segons els seus estatuts. I què diuen els estatuts?

Estatut d'Autonomia de Catalunya (text aprovat del 2006), penseu que en els apunts tenim l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979:

 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials

  1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
  2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.
  3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
  4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
  5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (text aprovat del 2007): 

Article 4

La llengua pròpia
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.


Aquí podem contrastar el que diuen tots els estatuts, podeu llegir també, si voleu, el que diu l'Estatut de la Comunitat Valenciana i el d'Aragó pel que fa a la llengua.

Per tal de garantir l'ús oficial i normal de les dues llengües oficials de Catalunya existeix: 

La Llei de Política lingüística de Catalunya (aprovada el 7 de gener de 1998 en substitució de la Llei de Normalització lingüística anterior) vetlla per la consolidació de la política realitzada per la Generalitat en màteria de l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació, així com per a millorar la regulació de l'ús oficial del català com a llengua pròpia.

I a les illes, la llei encarregada de desenvolupar l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia, pel que fa a la normalització de la llengua catalana, com a pròpia de les Illes Balears en tots els àmbits i de garantir l'ús del català i del castellà com a idiomes oficials d'aquesta Comunitat Autònoma és:

La Llei de Normalització lingüística a les Illes Balears (aprovada pel Parlament el 29 d'abril de 1986). Vegem-ne els objectius i l'article 2.

2.-Són, per tant, objectius de la Llei:
a) Fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu.
b) Assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament.
c) Fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els mitjans de comunicació social.
d) Crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l'ús de la llengua catalana per tots els ciutadans.
Article 2
1.-La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la.
2.-Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També, implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre 1'ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.
3.-Les manifestacions en llengua catalana, en forma oral o escrita, pública o privada, produeixen plens efectes jurídics i de l'exercici d'aquest dret no pot derivar cap requeriment de traducció ni cap exigència dilatòria o discriminatòria.
4 .-Ningú no podrà es ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri.
5.-Les modalitats insulars de la llengua catalana seran objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma. 


A partir d'aquesta llei, el Consell Insular de Menorca aprova la Normativa de regulació de l'ús de les llengües oficials per part del Consell Insular de Menorca. 

Malauradament, la llengua que no hauria de ser motiu de cap conflicte, ha esdevingut arma política i perd reconeixement i protecció per part del Govern Balear. Podeu llegir algunes notícies: 

  • L'estat del català a les Illes Balears i al País Valencià

(vídeo del programa Àgora de TV3, el tema en qüestió finalitza el minut 31)












  • El tema és tan seriós que hi aportarem un toc d'humor del programa Polònia de TV3.
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada